TEORIA TEMA 13

IPAD A EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1. Què és l'Ipad?

• L'Ipad és dels cridts ordiandors "tablet": és un aparell fi de la grandària d'una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses.

• Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional físisc, a més d'un programari especial per a fulls de càlcil i processament de textos.

• No obstant això, els analistes diuen que la seua principal característica està en l'aspecte multimèdia, ciom llegir periòdics o veure vídeos, més que la seua utilitat com a laptop.

                                                  Font de la imatge
 
iPad és una línia de tabletas dissenyades i comercialitzades per Apple Inc. La primera generació va ser anunciada el dia 27 de gener de 2010, mentre que el 2 de març de 2011 (última presentació de Steve Jobs) va aparèixer la segona generació. Se situa en una categoria entre un telèfon intel·ligent i una computadora portàtil, enfocat més a l'accés que a la creació d'aplicacions i temes.


Posseeix una pantalla amb retroiluminación LED i capacitats multitáctiles de 9,7 polzades (24,638 cm), de 16 a 128 gigaoctets (GB) d'espai en memòria flaix, Bluetooth i un port de connexió perifèrica de 30 pines o connector lightning (iPad quarta generació i cinquena generació ) que permet la sincronització amb el programari iTunes a més de proporcionar connexió per a diversos accessoris.

2. Característiques

Una manera molt visual de conèixer les principal caraterístiques de l'Ipad és comparar-ho amb altres tipus de tablets o element electrònics. En la següent imatge podem veure aquestes diferències i mitjançant la comparació comprenderem millor que defineix a l'ipad 2.
 

                                Font de la imatge

Podem trobar diversos tipus d'Ipad, ja que han anat evolucionant al llarg del temps. Han eixit nous models per a adaptar-se a les noves nev¡cessitats dels seus usuarisi han anat introduint millores i innovacions, segons les tecnologies anaven desenvolupant-se. Açi afegisc les principals diferències entre els ipad que hi ha actualment al mercat. L'explicació és molt clara i senzilla i expressa les distintes característiques que hi ha entre ells, però ùnicament les principals:

1º ipad: No tènia camara i era més gruix
2º ipad 2: Amb camara, mes prim i ràpid
3º ipad 3: Cridat "el nou ipad", més ràpid amb 4g pantalla retina i siri
4º ipad 4: Anomenat "ipad amb pantalla retina" wifi i 4g millorat i un nou connector5º ipad 5: Anomenat "ipad mini" mes petit, amb siri i sense pantalla retina, però mes prim i lleuger

Com a anècdota podem dir que Andorra es va col·locar en 2013 com el primer país del món a usar un iPad com a material escolar. El govern andorrà va decidir obligar als alumnes de secundària a comprar-se un iPad. La decisió es va prendre amb tal d'evitar que els alumnes carreguessin amb motxilles plenes de llibres pesats que perjudiquen clarament la seva salut , malgrat no substituirlos per complet. Segons declaracions fetes en la ràdio pública andorrana, el Govern indició que va escollir aquesta marca per ser l'única que presenta condicions didàctiques ideals per a l'aprenentatge a part de ser una tableta perfecta per al control, és a dir, gràcies a Apple el col·legi pot assegurar-se de manera efectiva que la tableta té exclusivament material escolar i no un altre tipus de contingut no relacionat amb l'escola o els objectes d'estudi.

D'aquesta forma, a l'inici del cicle escolar en 2013, les famílies van haver de gastar-se uns 339,00 €. No obstant això, aquesta quantitat venia acompanyada d'una garantia d'1 anys en reparacions, amb funda, bolígraf digital i una targeta de 25 euros per gastar-s'en el AppStore. Això va provocar polèmica en considerar-se com a luxe comprar-se un iPad. A més, es va criticar el fet de ser material altament sensible en mans d'un nen que pot deixar-ho caure fàcilment i trencar-ho. A aquestes afirmacions, el Govern va respondre que tota família amb dificultats per pagar-li-ho podria fer-ho per terminis i amb l'ajuda de govern.

El professorat no es va oposar a la decisió. A més van ser formats per la pròpia marca en un viatge pagat pel Govern cap als Estats Units. Aquí Apple els va formar de manera que poguessin reprendre les classes sense problemes.

3. Propostes de treball per Ipad

• Enrgistrament d'àudio, gravar i editat àudios amb Castes Free: elctures, locusions, dramatitzacions, exposicions, entrevistes.

• Esquema, emprar Wikipanion per llegir un article de Wikipedia durant uns minuts i després realitzar un mapa conceptual amb MinJet.

• Mapa conceptual, resumir els continguts d'un tema de llengua o coneixement del mitjà creant un mapa conceptual amb Idea Sketch.

• Resum de no tícies, buscar i llegir un article usant un lector de notícies d'un periòdic per després elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-ho com a adjunt al professors/a utilitzant el client Mail.

• Comentario de lectura, llegir un llibre en ibooks i després de la seua lectura elaborar un document en Documents Free amb la fitxa tècnica, breu resum i opinió personal.

• Narració visual, crear una narració visual emprant Puppet Pals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locusions d'àudio.

• Gràfics estadístics, crear gràfics a partir d'una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free.

• Fitxes PDF, realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf-Notis Free per remitirsela al professor/a a un espai comú.

• Edició d'imatges, localitzar i descarregar una fotoutilitzant el navegador web Safari. A continuació s'insereix la imatge en una nota d'EverNote per afegir textos i una locució d'àudio que completa el treball d'un tema.

• Geolocalització de materials, explorar una zona geogràfica, comarca província, país, etc am Google Earth. Situar marcadors que continguin textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb World Explore.

                                      Font de la imatge

4. El Ipad en l'aula de Primaria

• Emprar en format intuïtiu natural, ja que per al seu ús, no és necessari cap coneixement informàtic previ.

• Simplement amb la seva manipulació, aprens les claus d'ús de forma ràpida.

• Permet treballar les diferents àrees del currículum, a través de les seus aplicacions,augmentat la concentració de l'alumant i possibilitant l'aprenentatge lúdic.

• L'Ipad, possibilita el treball indivisualitzat adaptant-se al ritme d'aprenentatge de l'alumne alhora que epremt la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre reduïts, perquè l'aprenentatge sigui significatiu).

 

                                      Font de la imatge

5. Aplicacions Ipad per Educació Primaria

• WriteWords, serveix per a ensenyar e estimular als nens l'escriptura.
• Read MeStories, és una biblioteca d'històries que es permet veure llibres amb capítols c'històries molts visuals.
• Kid Paint, és una aplicació igual que el Paint per als xiquets.
•  Magic Piano, es mostra un gat jugant en un Ipad que apareix un piano.
• Math Party, per a fer càlculs mentals a partir de xiquets de 5 anys.
• ABC 123 Writing Practice, t'ajuda a aprendre com escriure lletres i nombres en anglès.

Existeixen actualment desenes de milers de recursos educatius desenvolupats per tablets amb finalitats educatives, així com guies d'ús i propostes per a docents basades en les diferents plataformes, però en particular per al format *Ipad. De totes maneres, l'oferta és substantivament menor que la disponible en Internet, i fins i tot, que l'existent en formats offline, com a CD, DVD, etc.
 
D'altra banda, encara que nombroses, es tracta de propostes aïllades, generades per particulares o empreses, i en les quals es manca de la catalogació i validació oficial amb la qual avui expliquen gran quantitat de recursos educatius digitals, com en el qual caso dels quals presenten els portals membres de RELPE 1. En la majoria dels casos observados, el projecte queda a la mercè de la major o menor disposició i destresa del docent per trobar, adaptar i aplicar aquests recursos.

6. Opinió personal i ús didàctic de l'Ipad
 
Projecte educatiu amb l'Ipad
 Aquesta pàgina web és un clar exemple de com emprar l'Ipad a l'escola, en les edats més tempranes. Es tracta d'una experiència escolar que ha tingut lloc en un centre ho s'han emprat aquestos dispositius com objecte d'aprenentatge per als alumnes. Els resultats obtinguts han sigut molt positius i és una metodologia d'ensenyança molt útil i pràctica amb la que tots els alumnes adquisixen molts aprenentatges i el més important, aprenentatges útils per a la seua vida, és a dir, aprenentatges funcionals i pràctics, que tenen una finalitat clara.

La incorporació de dispositius digitals individuals per a alumnes i docents dels diferents nivells educatius, s'està transformant en una tendència majoritària en les actuals polítiques governamentals d'inclusió digital, inclusió social i de millorament de les oportunitats educatives dels sistemes educatius.
Per la seva banda, la recent aparició i veloç taxa d'adopció, en particular entre els joves,
de les *tablets (*tabletas digitals) a partir dels avantatges que proveeixen la seva portabilitat, la possibilitat d'interacció tàctil i bateria de durada perllongada, entre unes altres característiques ha permet que l'incorporació d'aquestos dispositius siga molt positivai beneficiosa tant per a alumnes com per a tota la comunitat educativa en general.

La implantació de noves tecnologies sens dubte té un efecte positiu en els nostres alumnes en proporcionar-los experiències interactives i potenciar el desenvolupament de la seva independència com a estudiants . L'iPad s'utilitza com una "eina" alternativa, triant els mitjans més adequats per facilitar el seu aprenentatge, ja es tracti d'un llibre de text, un debat oral en classe o l'ús de *tablets. A més permet als alumnes aprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i així són capaços de compartir el seu aprenentatge de diferents maneres i amb una diversitat de públics.

La segúent imatge presenta algunes de les aplicacions més recomanades de l'Ipad per als mestres relacionat amb la lectura.

                                  Font de la imatge

Alguns dels canvis positius que esperem trobar quan utilitzen l'Ipad al nostre aula podrien ser:

1. Els alumnes estaven més compromesos, motivats i disposats a fer el seu treball. Presenten una motivació adicional emprant les tecnologies i la seua predisposició és més elevada.
2. Els nivells de confiança i actituds cap al seu propi aprenentatge va millorant. No s'adonen de que al mateix temps que usen l'Ipad estan aprenent moltíssim, i això ens facilita la nostra labor. 
   
3. Els alumnes van acabar un major nombre de tasques, aconseguint objectius més alts que els previstos. No perdren temps copiant enunciats, per exemple, esten tot el temps adquirint coneixements mitjançant la tecnologia, per tant, fem un ús més eficient del nostre temps. 
4. Els alumnes es responsabilitzaven dels seus iPads. Són els mateixos els responsables directes d'aquesta eina i peer tant adquirir aquesta responsabilitat els vindrà molt bé per al futur.
5. Els iPads van permetre una major possibilitat d'elecció i per tant un major sentit de responsabilitat respecte al seu treball. Cada alumne pot elegir quines activitats fer o que temes l'interessen més, a banda de fer les activitats comunes a tot el grup. 
6. Els alumnes van haver d'afrontar el desafiament d'utilitzar el pensament i les seves pròpies habilitats per resoldre problemes. Desenvolupen totes les competències però en particular la més treballada és la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal i autonomia.

En el següent vídeo podem visualitzar algunes de les principal característiques de perquè l'Ipad és una de les millors eines tecnològiques actuals que podem introduir a l'aula. Destaque la característica esmentada en el vídeo de versalititat, ja que és cert que a aquesta ferramenta podem donar-li moltíssims usos i ens és útil per a qualsevol activitat o exercici que tinguem programat, també per a fer investigacions, treballs, jugar...
 

 

TEORIA TEMA 12

1.-Qué és Linux?

Linux es un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trovar en el mercat.

1. La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar licencia a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l’us.
2. La segona, es que el sistema ve acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nocli del sistema (kemel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan posible la seva utilització. Molts d’aquestos han estat posibles gracies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux. GNU/Linux.

Font de la imatge

Si parlem sobre la seua història, Linux fa la seua aparició a principis de la dècada dels noranta, era l'any 1991 i en aquell moment un estudiant d'informàtica de la Universitat d'Hèlsinki, cridat Linus Torvalds va començar, -com una afició i sense poder imaginar al que arribaria este projecte, a programar les primeres esbosses de codi d'este sistema operatiu a què cridaria més tard Linux.

A continuació afefiré algunes de les principals característiques que defineixen a Linux:

• Multitasca: La paraula multitasca descriu l'habilitat d'executar diversos programes al mateix temps. LINUX utilitza l'anomenada multitasca preeventiva,la qual assegura que tots els programes que s'estan utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l'encarregat de cedir temps de microprocessador a cada programa. 
• Multiusuario:Muchos usuaris usant la mateixa maquina al mateix temps. 
• Multiplataforma: Les plataformes en què en un principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-. Pentium, Pentium Pro, Pentium II,Amiga i Atari, també hi ha versions per al seu utilització en altres plataformes, com amd64, Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC.
• Multiprocessador: Suport per a sistemes amb mes d'un processador esta disponible per a Intel, AMD i SPARC. 
• Suport per a molts teclats nacionals o adaptats i és prou fàcil afegir nous dinàmicament.

2.-Software/programari Lliure.

• Llibertat d’uasr el programari amb qualsevol propòsit.
• Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les tevés necessitats.
• Llibertat de distribuir còpies.
• Llibertar de millorar el programa i fer publiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3.- Avantatges i desavantatges del software lliure.

Avantatges.

• Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.
• Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
• Eliminació de barreres de presupostos.
• Molts col·laboradors de primera línea amb ganes d’ajudar.
• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menos per l’amplia disponibilitat d’eines i lliberies.
• Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en procesos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troven molt depurades.
• Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora).
• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribuix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes. 

Desavantages

• La corba d’aprenentatge és major.
• El programari lliure no té garantía provinent de l’autor
• Es necesita dedicar recursos a la reparació d’errates.
• No existiría una compañía única que protegirà tota la tecnología.
• Les interferencies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.
• L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.
• La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb una mateixa fi, etc. Poden crear confusió.

4.- LliureX

LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat Valenciana que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

LliureX té un sistema operatiu com ho són Microsoft Windows, Apple Mac OSX o Google Android. Un sistema operatiu és el conjunt de programes que gestiona els recursos físics de l'ordinador i proveïx de servicis bàsics als programes d'aplicació. Junt amb el sistema operatiu, són necessaris altres programes per a poder realitzar tasques útils amb l'ordinador: els programes d'aplicació. Els més coneguts són els programes ofimáticos, els navegadors web i els reproductors multimèdia que, per descomptat, tenen alternatives lliures en LliureX.

5.- Opinió personal.

Segons la meva opinió ensenyar amb un programari lliure o amb un privat ja demostra valors al nostre alumnat, com per exemple que som partidaris de l'ús de les TIC al centre o que estem a l'ordre del dia amb les TIC i que ens prenem en seri les innovacions tecnológiques per a millorar la qualitat educativa que els oferirem. Hem de conèixer tots els sitemes operatius que existeixen com a mestres, i una vegada anañitzats i observats els seus avantatges i desavantatges elegir aquell que millor s'adapte a les necessitats dels nostres alumnes i amb el que aconseguisquen un aprenentatge més significatiu, sense oblidar mai que no són les TIC les que ensenyen, sinò el mestre amb la seua metodologia o estraègies educatives.

No obstant això, no es tracta de substituir un sistema operatiu per un altre perquè és més barat, segur i fiable. Ensenyar amb GNU/Linux no és només usar-ho sinó transmetre l'esperit de col·laboració i cooperatividad que implica qualsevol empresa de coneixement. El programari lliure és en si mateix educatiu pels valors que li acompanyen.

En aquest article es diu quee l govern promou l´ús del programari lliure en lloc d'altres programes de pagament en les escoles, per tant, el govern no comprarà més llicències a Microsoft , per exemple. D'aquesta manera, en les escoles es podra treballar amb les tecnologies i amb programes d'ordinador però es fomenta l'ús dels gratuits, els que no tenen cap costo i que pots descaarregar-ho directament d'internet. Per al governs pasar-se al programari lliure suposa un estalvi molt gran de diners. 

Un dels incoinvenients que pot presentar l'ús exclusiu del programari lliure a les aules és que els docents ja estan adaptats als altres programes, i poden presentar certa resistència respecte a aquest canvi. També cal destacar que els recursos informàtics a l'aula no són molt bons, per tant és necessaria una inversió tecnològica més gran si volem que aquesta idea done uns bons resultats.

Aquest vídeo és altament interessant ja que en ell es posa un exemple d'un programa del programari llire amb el que es pot aprendre moolt vocabulari i estructures gramaticals d'una manera molt senzilla i intuitiva. Aquesta programa s¡anomena Parley i és una base de dades per a organitzar fitxes de treball, vocabulari...tot allò que és necessari memoritzar. Et donen l'opció de crear les teus fitxes de treball, de abiri-le so fins i tot podes descarregar-les d'altres usuaris. Destaca també que hi ha poc material en castellà i que és un recurs molt útil per a aprendre idiomes. Aquest programa l'usaria sense dubtes ja que és una font de recursos i materials ja elaborats molt ampla i disponible dels programari lliure

TEORIA TEMA 11

OBJECTES D'APRENENTATGE I LLICÈNCIES EN INTERNET

1. Què són els objectes d’aprenentatge?  

Qualsevol entitat, digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada, durant l’aprenentatge reolzat per la tecnologia. Com a exemples d’objectes destaquem:

• Contingut multimèdia.

• Contingut instructiu.

• Objectes d’aprenentatge.

• Programari educatiu i eines de programari.

• Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l’aprenentatge recolzat tecnològicament.

D’altra banda els objectes d’aprenentatge estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursos d’aprenentatge i la seua utilització.

A continuació afegisc altres definicions que he trobat a la xarxa sobre el concepte d'objecte d'aprenentatge i que pense que ens permetran comprendre millor aquest terme, en un principi desconegut o abstract per a nosaltres. Podem definir objectes d'aprenentatge com:

• Una entitat informativa digital desenvolupada per a la generació de coneixement, habilitats i actituds que té sentit en funció de les necessitats del subjecte i que es correspon amb la realitat.

• "Un recurs digital que pot ser reutilitzat per a ajudar en l'aprenentatge."

• "Una entitat, digital o no digital, que pot ser usada per a l'aprenentatge, educació o entrenament"

• "Fragments interactius de e-learning, orientats a la Web i dissenyats per a explicar un objectiu d'aprenentatge independent"

Per últim, sobre la seua definició m'agradaria afegir aquesta cita que és molt significativa i expressa amb tota claretat i de forma detallada que entenem per objecte d'aprenentatge: "Una entitat digital, autocontenible i reutilitzable, amb un clar propòsit educatiu, constituït per almenys tres components interns editables: continguts, activitats d'aprenentatge i elements de contextualització. A manera de complement, els objectes d'aprenentatge cal que tinguen una estructura (externa) d'informació que facilite la seua identificació , emmagatzemament i recuperació: les metadades"(Chiappe, Segovia, & Rincon, 2007) 

                                                           Font de la imatge

En aquesta imatge poder visualitzar quines són les principals característiques que tenen els objectes d'aprenentatge. A més, podem incloure com a característiques les següents:

1. Interoperativitats: capacitat d'integració
2. Reusabilitat: poseix la capacitat per a combinar-se dins de diversos recursos i emprar-se amb diferents fins
3. Escalabilitat: permeteix l'integració amb estructures més complexes
4.  Generativitat: capacitat que permet generar altres objectes derivats d'ell
5. Gestió: informació concreta i correcta sobre el contingut i les possibilitats que ofereix
6. Interactius: capacitat de generar activitat i comunicació entre les persones involucrades o que formen part d'el procés
7. Accesibilitat: facilitat d'accés a continguts apropiats en temps apropiats
8. Durabilitat: vigència de la informació dels objectes, amb l'objectiu principal d'eliminar l'obsolescència
9. Adaptabilitat: característica d'acoplar-se a les necessitats d'aprenentatge de cada individu
10. Autoconcepció conceptual: capacitat per a autoexplicar-se i posssibilitar experiències d'aprenentatge significaciui integral

2. On trobar objectes d’aprenentatge

a) Projecte Agrega 

 Aquest iniciativa elaboradora pel ministeri Educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d’un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d’agregació o format i, en gerenal, per qualsevol característiques descrita en les metadades. QUan s troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma d’Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.

També la podem definir com un reposador de continguts educatius, desenrotllat en Programari de fonts obertes, que permet a tota la comunitat educativa (docents, pares i alumnes) trobar i crear material interactiu per a les seues classes, de forma estandarditzada i coherent amb el currículum d'Ensenyança Infantil, Primària i Secundària. La implementació d'este projecte, possibilita als seus usuaris l'accés als seus continguts en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, utilitzant distints criteris de busca. 

Els principals objectius del programa són: 

• Promoure, unificar i establir una referència estàndard de creació, catalogació i empaquetatge d'objectes o continguts educatius.
•  Crear un entorn tecnològic únic on residisquen els continguts que seguisquen el dit estàndard, de manera que queden accessibles per a la comunitat educativa davall distints models d'utilització.
•  Unir els esforços de generació i aplicació de continguts digitals curriculars en línia que han desenrotllat les Administracions Públiques i el sector privat.

   Font de la imatge

b) Projecte LearningSpace 

 En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on line, que poden ser descarregats en format SCRM o Comon Cartridge. Triant qualsevol d’aquests formats s’obtindrà l’obecte d’aprenentage en format ZIP. 

  Font de la imatge

Podem afirmar que el Projecte Learning space es basa en un espai de treball dedicat a recolzar l'aprenentatge. Amb Learning Space tu portes la classe al teu pas, sempre que entregues els teus treballs i exàmens en les dates indicadas,tú pots treballar quan siga convenient per a tu. Un curs en Learning Space té quatre àrees funcionals: Schedule, Media Center, Course Room i Profiles. Seguidament realitzarè un anàlisi sobre les diferents parts que formen el Learningspace. 

1.  Què és el Schedule? És on es mostra l'estructura de tota la teua matèria. En ell trobaràs: El contingut del curs. Els objectius específics del curs. Les polítiques d'avaluació. La programació de totes les activitats del semestre, etc.
2.  Què és el Media Center? És la biblioteca electrònica de cada matèria. Este espai proporciona el material que et recolzarà en l'aprenentatge, tal com articles, abstracs, filmines, lligues a internet, entre altres.
3. Què és el Course Room? És l'àrea de treball on es realitzen discussions, sobre temes que es proposen en el curs, o bé, alguna inquietud que imagines que pot ajudar al millor desenrotllament de la classe. També en esta àrea s'entreguen les tasques electrònicament.
4. Què és el Profiles? És l'àrea on trobaràs informació sobre qui són els teus companys de classe i qui és el teu professor, així com els hobbys, les seues fotografies i algunes experiències personals o de treball que es vullguen compartir."  

3. Llicències en Internet 

Copyright, és un conjunt de normes jurídiques que la llei concedix als autors respecte de les obres que són fruit de la seua creació. L'autor adquerix els drets de còpia, distribució, reproducció, exhibició i modificació de la seua obra o, com es sol dir, tendrà tots els drets reservats. A més, li pertanyerien els següents drets respecte al seu ús:

a) Drets morals, drets a ser reconegut com autor i a eixir el respecte a la integritat i a la no alteració de la seua obra. Aquestos drets no es poden cedir, vendre o transferir, i són irrenunciables e impredecibles. 

b) Drets pratimonials, són aquells que permeten la explotació de l'obra. Aquestos drets els disfruta l'autor al llarg de la seua vida, i els seus heredeus o causahabitants després de la seua mort durant un termini determinat. Aquestos drets els podem dividir en:

 1) Drets d'explotació, permeten al titualr autoritzar o prohibir els actes d'explotació de    la seua obra i poder exigir una retribució a canvi d'aquesta autorització.

  2) Drets compensatoris, pretenen neutralitzar les possibles pèrdues ocasionades per els drets deixats de percebre degut a les còpies privades.

 Per a completar la definició, podem afegir:

La llicència copyright arreplega l'essència de l'aplicació dels drets d'autor, encara que es limita estrictament a la protecció de l'obra, sense consideració dels drets morals. La legislació espanyola establix una protecció de 80 anys a partir de la mort de l'autor o titular de l'obra, i entre els seus drets està inherent el de la còpia privada, per la que un usuari pot realitzar una còpia per a ús no comercial en el seu àmbit privat sense que per això es vulnere la llicència. Esta llicència s'empra en continguts de qualsevol tipus o format que es desitge protegir i controlar la seua difusió i ús. És recomanable inscriure-la en el Registre de Propietat Intel·lectual Els drets i pagaments per ús solen gestionar-se des de les societats de gestió. Llibres, música, continguts audiovisuals, informació tècnica, fotografies, etc. són els continguts més protegits amb esta llicència.

                                                     Font de la imatge

Copyleft, elimina les restriccions de distribució o modificació imposats per el copyright. La única condició és que el treball derivat tenen que mantenir el mateix règim de drets d'autor que l'original. Aquesta condició es denomina "efecte víric"degut a que qualsevol treball derivats de un material com copyleft deu atenir-se als principis del copyleft, propogant-se la llicència com com la faria un virus biològic per un organisme viu.

A mode d'ampliació podem dir que el terme copyleft sorgix en el desenrotllament informàtic dels anys 70 com a contraposició al copyright, per a definir llicències que permeteren a qualsevol usuari modificar, usar i compartir un programari i les seues aplicacions. Actualment, es pot aplicar a qualsevol obra o contingut disponible en la Xarxa. El copyleft és, per tant, un grup de llicències que garantixen que qualsevol usuari que reba una còpia d'una obra puga usar-la, modificar-la, creant versions, i redistribuir-la, amb ús o sense comercial segons el tipus de llicència copyleft aplicada, mantenint el mateix tipus d'ús futur. Este tipus de llicències no poden ser gestionades per les societats de gestió, encara que si poden inscriure's el Registre de la Propietat Intel·lectual.

•                                         Font de la imatge
  
  
  Creative Commons, és una organització no gubernamental sense ànim de lucre. El seu objectiu es ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat per mitjà de noves legislacions i noves tecnologies. Amb aquest fi s'han desenvolupat una sèrie de llicències, anomenades també Creative Commons, que permeten als autors cedir alguns drets sobre la seua obra. Organización sense ánim de lucro que ha desenvolupat llicèncias per al treball creatiu. Les licencias CC están adaptades a la legislació nacional desde el 2004. 
  
  
  
                                                     Font de la imatge
  
  
   Combinant els 4 drets bàsics
  
  

  

  
   Obtenim 6 tipus de llicències Creative Commons que són les següents:
  
  

  

                            Font de la imatge
  
  
  Aquesta imatge també resulta molt visual i ens pot ajudar enormement a comprendre aquestos conceptes tan complexos i abstractes:
  
  

  

                           Font de la imatge
  
  
  Llicències software, una llicència de programari és un contacte entre el llicenciador (autor/titular dels drets d'explotació/distribuïdor) o el licenciatario del progrma informàtic (usuari consumidor/usuari professional o empresa), per utilitzar el programaro complint una sèrie de termes i condicions establertes dins de les seves clàusules.
  
  
   Expressat d'altra forma, podem dir que la llicència de programari és, l'autorització que l'autor o autors, que són els que ostenten el dret intel·lectual exclusiu de la seua obra, concedixen a altres per a utilitzar les seues obres, en este cas els programes. Els autors, poden atorgar distint tipus de llicència, poden només autoritzar el seu ús, poden autoritzar la seua modificació o distribució, etc.
   

 4. Opinió personal i ús educatiu

Segons l'IEEE, (Institute of Electrical and Electronics Engineers, Inc.) , un Objecte d'Aprenentatge és: "Cualquier entitat digital o no digital que pot ser usada, reusada o referenciada per a l'aprenentatge suportat en tecnología". En paraules senzilles, un Objecte d'Aprenentatge és un conjunt de recursos, ferramentes i encara programes de computació que han sigut articulats formant una estructura i amb una intencionalitat específica, per a ensenyar qualsevol cosa o tema. Per tant, si ens posem a pensar, arribem a la conclusióo de que tot pot ser un objecte d'aprenentatge, des d'un mapamundi fins a una taula.

Per tant, podem afirmar que els objectes d'aprenentatge presenten moltes avantatges relacionats amb el procés d'ensenyança aprenentatge. El primer i més notable avantatge dels OA és el seu Reusabilidad. Si ja existix, per exemple, un excel·lent vídeo en el qual es registra un experiment de química, un altre docent que es davant al mateix tema o a un altre complementari podrà emprar-ho sense necessitat de tornar a incórrer en costos i esforços per a tornar a fer el mateix vídeo. Internt és una fantàstica eina amb la que podem compartir i difundir molts coneixements i, es clar, també objectes d'aprenentatge.

Un altre avantatge adjudicable als OA és la disminució en els costos de desenvolupament del mateix, perquè com s'ha dit, no cal incórrer en nous gastos de material temps i diners per a produir allò que ja ha sigut produït i provat amb èxit en altres contextos d'aprenentatge. I derivada també de la Reusabilidad sorgix l'economia de temps ja que si no cal tornar a produir el que ja està produït, el temps que presa preparar un nou OA és molt menor que el que implicaria començar de zero. D'aquesta manera no emprem ni més recursos ni més temps i tenim a la nostra disposició moltíssims recursos d'aprenentatge.

En aquest vídeo podem visualitzar en un primer moment una deinició molt clara i exhaustiva sobre que són els objectes d'aprenentatge a més de les seues característiques que els defineixen, i en segon lloc ens presenta un exemple d'objectes d'aprenentatge. Aquest exemple es basa en diversos materials o recursos que són objectes d''aprenentatge al mateix temps. Aquestos exemples són vídeos, lectures, documents...que faciliten que l'aprenentatge li arribe a l'alumne i d'aquesta manera són un mitjà i font de coneixements.

Una vegada que coneixem que són els objectes d'aprenentatge, podem crear-los, cercar-los o investigar per a arribar a ells de la manera més ràpida i eficaç possible. Aquestos objectes d'aprenentatge són molt útils i ens permeten arribar a un aprenentatge significatiu i integral. Una activitat que pode  realitzar a l'aula, seria per exemple fer una investigació sobre els rius d'Espanya. En primer lloc el mestre els presentarà un mapa (O.A), a continuació els mostrarà una canço en un vídeo (O.A) amb la qual és més senzill aprendre els noms dels rius i per últim els proporcionarà ordinadors (O.A) per a que troben totes les característiques dels principals rius. Durant aquesta acitivitat hem tingut a la nostra disposició diversos objectes d'aprenentatge que simplifiquen i permeten una adquisició de coneixements més eficaç per part dels alumnes.

Per tant, sabem que qualsevol cosa pot ser en objecte d'aprenentatge, sempre que el mestre li done el sentit o l'objectiu d'aprenentatge. Una fotografia, un document digital, una il·lustració pot ser un objecte d'aprenentatge. Si després es pren una fotografia i li li col·loca un text al·lusiu al que mostra, es tindran objectes d'informació, amb els que es poden representar processos, procediments o establir certs conceptes. I el que formalment s'anomena objecte d'aprenentatge és un objecte d'informació a què se li dóna un objectiu d'aprenentatge; si es tenen diversos objectes d'aprenentatge, se'ls pot ajuntar i formar alguna unitat del programa del curs i amb les unitats construir el curs.

Hui en dia, la Web 2.0 es constituïx com un espai tecnològic de gran riquesa en la construcció d'Objectes d'Aprenentatge per quant permet incorporar recursos de diversa índole (Wikis, Blogs, Pod Cast, multimèdia, entre altres) que estan en la xarxa a disposició dels docents inquiets que creuen en les bondats dels OA per a l'èxit d'aprenentatges més eficients. El futur no és encara clar, però és gran l'expectativa que els OA revolucionen els sistemes educatius.