A continuació farè una detallada explicació sobre els continguts que trobem al tema 2 de l' assignatura "Disseny curricular i aules digital". En aquest tema es tractem temes molt variats, des de mirar enrrere i veure com a evolucionat l' educació, pasant pel nou paper que té el mestre fins a reconèixer l' importància que té en la nostra societat l' alfabetització digital.
Aques tema consta del següent índex:
- Paradigmes educatius
- Implicacions per al disseny de l' ensenyament
- Evolució del model ensenyança-aprenentatge
- Principis generals d' integració de les TIC
- Nous rols del professorat
- Dimensions de l' alfabetització digital
- Comentari i opinió personal
1. Paradigmes educatius
Abans de començar a explicar els tipus de paradigmes que hi ha, crec que és important descriure i fer una definició clara de què és un paragidma educatiu. Podem definir el concepte paradigma educatiu com un esquema d' interpretació bàsic que compromete supuestos teòrics generals, lleis, mètods i tècniques que adopta tota una comunitat de científics. Podem dir que el paradigma educatiu incloeix lleis, teories i aplicacions educatives al mateix temps que abarca teoria i pràctica i es caracteritza per orientar els fonaments pedagògics i l' acció educativa. Una vegada explicat el seu significat té lloc la seua classificació:
a) Conductista: en primer lloc va sorgir com una corrent psicològica i posteriorment es va adaptar el seu ús a l' educació. És la primera teoria que va influenciar fortment la forma d' entendre l' aprenentatge humà. El seu fonament és que l' estudi del aprenentatge ha de centrar-se en fenòmens observables i medibles. També ens diuen que l' aprenentatge és producte d' una relació estímul-resposta. La seua idea principal és que l' alumne pot ser "arreglat" des de l' exterior, ùnicament hem de programar correctament els instruments educatius per a que logre els resultats acadèmics i conducta deseada.
b) Cognitiu: aquesta teoria proporciona grans aportacions a l' estudi del procés d' ensenyança-aprenentatgecom la contribució al coneixement d' algunes capacitats essencials per a l' aprenentatge com són: atenció, memòria i raonament. La seua interpretació de l' èsser humà és la d' un organisme que realitza una activitat basada en el procesament de la informació. La seua idea principal és que l' alumne és un element actiu que procesa informació i ell és el protagonista del seu aprenentatge.
c) Ambientalista: es basa en la idea de que l' individu, encara que és important, no és l' única variable en l' aprenentatge. La seua història personal, classe social, és a dir l' ambient on aquesta persona es desenvolupa són variables que determinen a la persona. En aquesta corrent, l' alumne és entés com un ser social, producte i protagonista de les múltiples interaccions socials en que s 'nvolucra al llarg de la seua vida escolar i extraescolar. En resum, l' ambient on es troba el nen, condiciona la manera que aquest té d' aprendre.
d) Constructivista: aquest paradigma sosté que l' aprenentatge és essencialment actiu. Una persona quan apren alguna cosa nova, ho integra i incorpora a les seues experiències prèvies i a les seues estructures mentals. L' aprenentatge és un procés que es va modificants constantment com a resultat de l' experiència.. Amb aquest model, l' alumne a poc a poc, va construint el seu propi coneixement. El constructuvisme a de ser el punt de partida de tots els mestres.
2. Implicacions per al disseny de l' ensenyament
Els paradigmes anteriorment explicats tenen unes conseqúències directes sobre l 'ensenyament. Algunes d' aquestes conseqüències o implicacions són:
- Dos tipues de curriculum: obert o tancat
- Disseny de l' instrucció: hem de seguir uns pasos per a assolir el coneixement
- Descompondre els problemes en petites tasques més simples
- Dos tipues d' avaluació de resultatts: podem analiztar únicament el resustat o el procés.
- Motivació depén de reforços externs, és a dir, per a que l' alumne aprenga ha d' haver un reforç extern.
Açi adjunte un bloc sobre els paradigmes educatius amb el qual podem aprofondir més en cada paradigma i comparar-los amb més detall.
També he trobat aquest power point (d' on he tret les imatges de dalt) en el que s' expressa de manera molt visual les característiques principal de cada paradigma i la seua aplicació a l' aula.
3) Evolució del model ensenyança-aprenentatge
- Aprenentatge com adquisició de coneixement: L' aprendre significa adquirir coneixements. El paper del mestre és el de transmisor d' informació i controlador. En canvi, l' alumne únicament ha d' adquirir coneixements, assumir-los i aprendre-los. D' altra banda, els continguts es troben centrats en el currículum.Aquest tipu d' ensenyament és un ensenyament tradicional el qual, afortunadament ja no es troba quasi presnent a les nostres escoles.
- Aprenentatge com construcció de significat: amb aquest model, l' avaluació no s' ha de fer del producte final, es realitzarà del procés, és a dir, farem una avaluació continua. El paper del mestre és molt diferent al paper que tenia al model anterior, ara el mestre és un guia i orientador. L'almunme, per la seua part desenvolupa la competència d' aprendre a aprendre i pasa a ser controlador del seu propi aprenentatge i autònom. L' aprenentatge es basa en una recerca activa i constructiva del coneixement i són importants els continguts però també processos. Aques model fa referència a una visió més actual de l' ensenyament i és el que nosaltres hem d' emprar.
4) Principis generals d' integració de les TIC
1- Qualsevol tipus de medi, des de el més complex fins al més bàsic, és unicament un recurs didàctic que haurà de ser movilitzat quan arriba als objectius, continguts, les característiques dels alumnes..., en definitiva, cada vegada que emprem un recurs TIC ha de tenir una justificació.
2- L' aprenentatge no depén del medi, sinò fonamentalment de les estratègies i tècniques didàctiques que apliquem sobre ell.
3- Abans de pensar en termes de qué medi anem a utilitzar, hem de plantejar-nos per a qui va destinat, com anem a usar-ho i que volem aconseguir amb ell.
4- Cap medi funciona buit, sinò en un context complex: psicològic, didàctic, físic, organitzatiu...De manera que el medi es veurà condicionat pel context, i simultàneamente condicionarà a aquest.
5- Els medis són transformados vicarials de la realitat, mai la realitat mateixa.
Les TIC, són un recurs molt eficaç i útil per a l' aprenentatge, però hem de reconeixer que també aquesta ferramente tè les seues limitacions. Algunes d' aquestes són:
- Necessitat d' una infraestructura administrativa específica
- Personal tècnic de suport
- Elevat cost per a l' adquisició d' equips informàtics
- Necessitat de certa formació per a poder interactuar amb l' entorn telemàtic
- Necessitat d' adaptació als nous mètodes d' aprenentatge
- Capacitat de treballar en grup i de manera colaborativa
- Falta d' experiència educativa en la seua consideració com a mitjan de formació
A continuació he afegit un video que em sembla molt interessant i en el que s' expliquen de menera molt senzilla els avantatges i possibles inconvenients que l' ús de les TIC té a tota la comunitat i en especial a la comunitat educativa.
5) Nous rols del professorat
Actualment el paper del mestre ha sofrit moltes canvis i transformacions. Hui en dia, el mestre ha de ser una persona mols preprata i un professional que sepa tractar a cada alumne per a satisfer les seues necessitats. Els principal rols que té el mestre en l' actualitat són:
- Dissenyador: el mestre ha de dissenyar situacions d' aprenentatge que giren en torn a l' alumne i que aquest alumne siga capaç d' adquirir els coneixements i capacitats previstes. El mestre, a apartir de les TIC que tinga a la seua disposició dissenya i organitza un nou escenari, per a que l 'alumne augmente els seues coneixements. El mestre també ha de dissenyar materials nous, continguts, productes...
- Avaluador i selccionador TIC: el mestre s' encarrega d' avaluar i seleccionar les diferents TIC a las que poden accedir els estudiants. Fa la funció de filtre de la adequació de la informació als alumnes i dels materials amb els quals treballaran.
- Avaluador continu: el mestre ha d' avaluar el procés constantment i ha d' orientar-ho també. Es tracta d' una avaluació continua, on el més important és el procés i no el producte o resultat final.
- Consultor d' informació: ha de cercar informació, avaluar-la i selccionar la més adequada per a que l' alumnat treballe sobre ella.
- Orientador: el mestre és el guia, l' orientador el que indica el camí que l' alumne ha de seguir per a que aquest arribe a obtenir un aprenentatge significatiu.
Aquesta imatge fa referència a la multitud de rols que el mestre té en l' escola actual.Aquest imatge ens fa reflexionar sobre la gran quantitat de tasques que te el mestre.
6) Dimensions de l' alfabetització digital
- Socioestructural: comprensió de la situació i producció de l' informació
- Tecnologies incipients: capacitat per a comprendre les innovacions tecnológiques i per a prendre decisions inteligents
- Recursos : coneixement de formes i mètods d' accés als recuros informacionals
- Pla de publicació: habilitat per a difondre i publicar informació
- Crítica: capacitat per a avaluar de manera crítica els beneficis i els costos de les TIC
- Investigadora: ús de les eines TIC per a l' investigació i per al treball académic
- Ferramentes: coneixement i ús de hardware, solfware i programes multimedia
7) Comentari i opinió personal
La nostra societat actual, és una societat on predomina la informació i les tecnologies. Fet un ús correcte i eficaç d' aquestos dos elements presents a la nostra realitat podem teir com a resultat un aprenentatge significatiu i basat en la propia experiència de l' alumne, on el siga de manera autònoma el que realitza les cerques d' informació, analitza i dóna per vàlida una informació i no altra. Fins arribar a aquest punt, on l' alumne es autònom i és l' element principal de l' aprenentatge (no com en l' escola tradicional, on el mestre era el sabi i el centre de l' aprenentatge i l' alumne únicament es dedicava a escoltar i assumir tota la informació) l' alumne ha d' estar ben guiat i orientat en l' ús de les eines tecnològiques.
En la meua opinió, el rol o paper del mestre al llarg del temps ha evolucionat de manera dràstica. Ha deixat de costat els principis bàsics d' autoritarisme i imposició fins arribar a un mestre més democràtic centrat en que el seu alumnat aprenga per ell mateix. El mestre actual, més que donar coneixements ofrereix als alumnes les eines necessaries per a que ells mateixos arriben al coneixement. Per tant, el mestre ensenya com utilitzar les ferramentes, és a dir, com donar-les un ús adequat i amb les seues instruccions són els propis alumnes els que descobreixen el coneixement.
Aquesta manera d' ensenyar té nom propi i és constructivisme. Entenem el concepte constructivisme com una corrent pedagògica, basada en la teoria del coneixement constructivista, que plasma la necessitat d' entregar a l' alumne ferramentes (en el nostre cas tecnològiques) que li permitan crear a l' alumne els seus propis procediments per a resoldre qualsevol situació. En la meua opinió, aquest model és el més eficaç i el que permet que l' alumnat arribe al total desenvolupament de les seues habilitats i capacitats.
He trobat un enllaç sobre el constructivisme en el que es detalla i s' explica pas a pas com utilitzar de manera adequada la metodologia constructivista. És una pàgina web en la que s' explica i dóna molts arguments ha favor d' aquest tipus de metodologia i a més ens diu les raons per les quals hem d' emprar el constructivisme a la nostra aula.
A continuació presente aquesta irònica imatge en la que es representa com encara que sabem que el constructivisme és la millor opció, ho fet perque ens ho diuen (està per disposició oficial) i la resposta dels alumnes es tot un quadre diuen "però això no ens farà mal?". Amb aquesta resposta deduim que mai havien pensat per ells mateixos i que únicament havien après tot el que el seu mestre li havia dit. Ara, gràcies al constructivisme aquestos alumnes podran accedir els mateixos al coneixement quan el mestre els dóne les ferramentes necessaries per a que l' alumnat arribe al coneixement de manera autónoma.
Altre aspecte molt important que està present al constructivisme i també a l' ús de les tecnologies és el paper fonamental que juga la relació amb els altres, la comunicació i interacció, en conclusió, parlem de la sociabilització que té lloc uen l' aprenentatge és col·laboratiu i en grup. Personalment, considere que les TIC són una ferramenta molt poderosa per a adquirir coneixements al mateix temps que fan mésd facil la comunicació entre alumne i professor i entre els propis alumnes. Els treballs en gup, són molt freqüents al constructivisme i les tecnologies actuals et permeten que això siga possible.
Per a concloure, crec que el que hem de fer és aprendre el més ràpid possible com utilitzar de manera adequada i correcta les TIC a l' aula (tant mestres com alumnes) i d' aquesta manera começarem a emprar-les a l' hora d'm aprendre el que és realment important, els continguts de les pròpies matèries. En altres paraules, una vegada conegudes i assolits tots els coneixements bàsics sobre les TIC, hem d' aconseguir mitjançant aquestes eines els objectius corriculars. Per tant, en la meua opinió, la millora del rendiment acadèmic i escolar implica tenir una bona competència digital, ja que les TIC són les eines que facilites el treball de alumnes i mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada